Composites magnètics suaus
El gruix dels materials magnètics suaus té un paper important per reduir les pèrdues de corrent de Foucault, per tant, els aliatges magnètics suaus s'han de fer en forma de laminació fina per a usos dinàmics. Si desglossem les altres dues dimensions de la cinta magnètica suau, és a dir, utilitzem els aliatges magnètics tous en forma de pols, les pèrdues de corrent de Foucault es poden reduir encara més i els components que els fan servir es poden utilitzar molt més. freqüències. Per realitzar aquesta utilització, primer es preparen les pols d'aliatge (en la majoria dels casos mitjançant mètodes d'atomització), les partícules s'han de recobrir amb una capa d'aïllament, després d'això, les pols es barregen amb una petita quantitat de lubricant i es comprimeixen a una intensitat intensa. pressió de 600-800 MPa fins a la forma final. Els productes magnètics suaus elaborats per aquests processos s'anomenen compostos magnètics suaus (SMC) o nuclis en pols. Un altre mèrit dels SMC és que es poden convertir en diversos nuclis de forma especial que difícilment es fabriquen amb els mètodes tradicionals d'apilament de laminació, cosa que es beneficia per al disseny nou de dispositius electromagnètics. El principal inconvenient dels SMC és que les seves permeabilitats són relativament baixes. Actualment, els SMC més comuns es fan amb pols de Fe, Fe-Si, Fe-Si-Al, Fe-Ni, aliatges amorfs i nanocristal·lins, etc.
Ferrites suaus
Tots els materials magnètics suaus esmentats anteriorment són metalls, per tant, no es pot evitar l'efecte de corrents de Foucault. Les ferrites toves es diferencien perquè són compostos iònics i tenen una resistivitat diversos ordres de magnitud superior a la dels materials magnètics tous metàl·lics. Per tant, per a aplicacions amb freqüència de fins a 1 MHz, les ferrites toves són les millors opcions pel que fa a les pèrdues d'energia. El principal inconvenient de les ferrites toves és que la BS és relativament baixa. Dos tipus de ferrites toves més comunes són les ferrites Mn-Zn ((Mn, Zn)Fe2O4) i les ferrites Ni-Zn ((Ni, Zn)Fe2O4). Les ferrites Mn-Zn s'utilitzen habitualment per sota d'1 MHz, mentre que les ferrites Ni-Zn es poden utilitzar a freqüències molt més altes, però la BS i la permeabilitat d'aquesta última són més baixes.
Ferro i acers baixos en carboni
El ferro i els acers de baix carboni poden ser els materials magnètics tous més comuns i barats. Tenen un valor força elevat de BS ~ 2,15 T, que només és inferior als costosos aliatges Fe-Co. Però les seves resistivitats són bastant baixes, cosa que limita el seu ús en aplicacions dinàmiques. El ferro i els acers de baix carboni s'utilitzen generalment per a aplicacions estàtiques/baixa freqüència, com ara el nucli d'electroimants, relés i alguns motors de baixa potència per als quals el cost dels materials és la principal preocupació.
Aliatges ferro-silici
L'addició d'una mica de silici al ferro augmentarà notablement la seva resistivitat, per tant, és molt beneficiosa per inhibir la pèrdua de corrents de Foucault. Malgrat la lleugera disminució de la magnetització de saturació i la temperatura de Curie, els aliatges Fe-Si s'utilitzen àmpliament en màquines elèctriques que funcionen des de 50 Hz fins a diversos centenars de Hz. Per reduir encara més la pèrdua de corrents de Foucault, els aliatges Fe-Si sovint s'enrotllen en forma de tires primes. El gruix de l'aliatge Fe-Si més comú és igual o inferior a 0,35 mm. Depenent de les condicions de laminació i tractament tèrmic, l'aliatge Fe-Si es pot classificar com orientat al gra (GO) i no orientat (NO). GO Fe-Si s'utilitza per als transformadors, mentre que NO Fe-Si s'utilitza per als motors elèctrics.
Aliatges ferro-níquel
El níquel es pot afegir al ferro per formar solucions sòlides uniformes en un ampli rang de composició de 35 pes. % a 80 pes. % Ni. Els aliatges amb composició propera al Fe20Ni80 es van anomenar Permalloy (avui en dia la gent tendeix a anomenar Permalloy a tots els aliatges ferro-níquel amb un contingut de níquel superior al 35% en pes). Normalment s'afegeix un contingut menor d'altres elements com Mo, Cu i Cr per millorar les propietats magnètiques de Permalloy. Processat mitjançant un delicat ajust de composició i tractament tèrmic, Permalloy pot ser un dels materials magnètics més suaus del món, la permeabilitat del qual pot arribar a ser tan alta com 1 200 000. Un dels inconvenients dels Permalloys és la seva magnetització per saturació, que només és d'unes 0,8 T, molt inferior a la del ferro i els aliatges Fe-Si. Amb la disminució del contingut de níquel, BS augmentarà en primer lloc, assolint els seus màxims d'1,6 T al voltant d'un contingut de níquel de 48 pes. %, però, la permeabilitat no serà tan bona com els aliatges amb alt contingut de níquel. L'aliatge de ferro-níquel és l'aliatge magnètic més versàtil, les seves propietats magnètiques es poden ajustar ajustant la composició, el recuit magnètic i la laminació mecànica, etc. L'aliatge de ferro-níquel també presenta una molt bona conformabilitat, que es pot enrotllar fins a 20. micres. Com a resultat, els aliatges de níquel-ferro es poden trobar en aplicacions àmplies com ara blindatge de camp magnètic, interruptor de falla a terra, sensors magnètics, capçal d'enregistrament per a cintes magnètiques, electrònica de potència, etc.
Aliatges de ferro-cobalt
Afegir cobalt al ferro augmentarà tant la temperatura de Curie com la BS. Per al contingut de cobalt en el rang de 33 pes. % fins al 50 en pes. %, la BS pot arribar a ser de 2,4 T. Encara que no són tan suaus com l'aliatge de ferro-níquel, els aliatges de ferro-cobalt presenten el valor més alt de BS entre tots els altres aliatges magnètics. Per augmentar la conformabilitat, 2 pes. S'afegeix un % de vanadi a l'aliatge Fe50Co50, de manera que es pot enrotllar fins a 50 micres. L'addició de vanadi també pot augmentar la resistivitat de l'aliatge de ferro-cobalt. A causa de la BS més alta, els aliatges de ferro-cobalt són indispensables per a aplicacions on es requereix una alta relació potència/pes, com ara motors i transformadors utilitzats en dispositius espacials.
Aliatges amorfs i nanocristal·lins
Els aliatges amorfs, també anomenats freqüentment vidres metàl·lics, es poden produir mitjançant una solidificació ràpida. No hi ha un ordre de llarg abast per als àtoms en aliatges amorfs, per tant, la resistivitat sol ser alta i no hi ha anisotropia magnetocristal·lina. A més, es poden produir fàcilment cintes amorfes d'entre 20 i 30 micres fins a 30 micres mitjançant la colada de flux pla. Tots aquests caràcters garanteixen que els aliatges amorfs siguin excel·lents candidats per als imants tous. Segons les composicions, la majoria dels imants tous amorfs disponibles comercialment es poden classificar com a base Fe, Co-base i (Fe, Ni). Per a aquests tres tipus, el contingut total de Fe, Co i Ni és d'aproximadament un 75-90% en pes, el remanent són metaloides i elements formadors de vidre com Si, B, P, C i Zr, Nb, Mo , etc. Entre aquests tipus, la base de Fe té la BS més alta d'unes 1,6 T i el cost més baix. La pèrdua de ferro de l'aliatge amorf a base de Fe és només un terç de la de l'acer Fe-Si. Si l'acer Fe-Si dels transformadors de potència es pot substituir per un aliatge amorf de base Fe, es pot estalviar una gran quantitat d'energia elèctrica, però el cost dels materials d'aquest últim és més elevat. Els aliatges amorfs basats en co solen tenir un BS inferior a 0,8 T, però una permeabilitat molt més alta i un valor de magnetostricció proper a zero, que és comparable amb el permalloy més tou, i poden funcionar encara millor a freqüències més altes a causa de la seva major resistivitat. Els aliatges amorfs basats en (Fe, Ni) presenten propietats magnètiques mitjanes en comparació amb els altres dos.