P: Què són els sòlids no cristal·lins?
R: Els sòlids no cristal·lins són "sòlids amorfs". A diferència dels sòlids cristal·lins, no tenen una forma geomètrica definida. Els àtoms dels sòlids s'agrupen molt més que en els líquids i els gasos. Tanmateix, en els sòlids no cristal·lins, les partícules tenen una mica de llibertat per moure's, ja que no estan disposades rígidament com en altres sòlids. Aquests sòlids es formen després del refredament sobtat d'un líquid. Els exemples més comuns són el plàstic i el vidre.
P: Què és el material no cristal·lí?
R: En la física de la matèria condensada i la ciència dels materials, un sòlid amorf (o sòlid no cristal·lí) és un sòlid que no té l'ordre de llarg abast que és característic d'un cristall. Els termes "vidre" i "sòlid vidre" s'utilitzen de vegades com a sinònim de sòlid amorf; tanmateix, aquests termes es refereixen específicament a materials amorfs que pateixen una transició vítrea. Alguns exemples de sòlids amorfs inclouen vidres, vidres metàl·lics i certs tipus de plàstics i polímers. Els materials amorfs tenen una estructura interna formada per blocs estructurals interconnectats que poden ser similars a les unitats estructurals bàsiques que es troben en la fase cristal·lina corresponent del mateix compost. A diferència dels materials cristal·lins, però, no existeix un ordre de llarg abast. Per tant, els materials amorfs no es poden definir per una cèl·lula unitat finita. Els mètodes estadístics, com ara la funció de densitat atòmica i la funció de distribució radial, són més útils per descriure l'estructura dels sòlids amorfs.
P: Quines són les característiques de les substàncies amorfes?
R: Els sòlids amorfs tenen dues propietats característiques. Quan estan escindits o trencats, produeixen fragments amb superfícies irregulars, sovint corbes; i tenen patrons mal definits quan s'exposen als raigs X perquè els seus components no estan disposats en una matriu regular. Un sòlid amorf i translúcid s'anomena vidre.
P: Com caracteritzeu els materials amorfs?
R: L'anàlisi de difracció total és un dels principals mètodes de caracterització per determinar l'estructura local dels materials no cristal·lins (sòlids amorfs). Fa ús del senyal de difracció complet d'una mostra i tracta cada punt de dades com una observació individual.
P: Quina és la propietat del material amorf?
R: El material amorf és un tipus de material no equilibrat; la seva característica de disposició atòmica és més semblant al líquid i no té periodicitat a llarg abast. La capacitat de formació de vidre d'un aliatge està estretament relacionada amb la seva composició, i és força diferent en diversos aliatges.
P: Quines són les propietats dels minerals amorfs?
R: Els sòlids amorfs tenen dues propietats definitòries. Creen partícules de superfícies estranyes, sovint retorçades, quan es tallen o es trenquen; i tenen patrons mal descrits quan s'exposen als raigs X, perquè els seus components no estan organitzats en una seqüència típica. Un material transparent i amorf s'anomena vi.
P: Quines són les característiques generals de les fibres amorfes?
R: La fibra de micro-acer amorf (AMS) fabricada mitjançant el refredament de ferro brut líquid és flexible, lleugera i duradora a la corrosió, per ser compatible amb estats de mescla d'alta fluïdesa i dispersable, així com amb un alt rendiment dúctil post-fiscat per aplicar-lo. Composites de ciment reforçats amb fibra.
P: Quina és la característica dels polímers amorfs?
R: Els polímers amorfs es troben en el seu estat vidre per sota de la temperatura de transició vítrea Tg i gomosos per sobre d'aquesta temperatura. Per sota de Tg, les interaccions moleculars de curt abast entre àtoms no enllaçats són fortes i les càrregues locals es transporten d'àtom a àtom.
P: Els materials amorfs són més forts?
R: Però, d'altra banda, els materials amorfs, especialment els vidres MQ, són més trencadissos, més febles (en termes de resistència mecànica) i més suaus que els seus homòlegs: els materials cristal·lins.
P: Què és la forma amorfa d'un material?
R: Les formes amorfes són, per definició, materials no cristal·lins que no tenen cap ordre de llarg abast. Es pot pensar que la seva estructura és similar a la d'un líquid congelat amb les fluctuacions tèrmiques presents en un líquid congelat, deixant només un desordre estructural "estàtic".
P: Els materials amorfs són dúctils?
R: El comportament dúctil dels metalls amorfs, la seva capacitat de mantenir un flux localitzat a tensions nominals elevades, s'atribueix a un mecanisme que alleuja les condicions d'estrès greus que predominen prop de possibles defectes d'escissió.
P: Quines propietats físiques solen ser diferents per als materials cristal·lins i amorfs?
R: Els cristalls tenen punts de fusió definits i els seus components estan disposats de manera ordenada. Els materials amorfs no tenen punts de fusió definits. Com a resultat, són inestables. Això significa que es poden trencar fàcilment i sovint no es poden reutilitzar per a processos industrials.
P: Quin és un exemple de material amorf?
R: Material amorf: un material amorf (AM) té una estructura no cristal·lina que es diferencia de la del seu líquid isoquímic i no experimenta relaxació estructural ni transició vítrea quan s'escalfa. Alguns exemples són: vidre, gels, plàstics, diversos polímers, ceres, pel·lícules primes.
P: Els materials amorfs són trencadissos?
R: L'absència de límits de gra, els punts febles dels materials cristal·lins, condueix a una millor resistència al desgast i a la corrosió. Els metalls amorfs, tot i que tècnicament són els vidres, també són molt més durs i menys trencadissos que els vidres d'òxid i la ceràmica.
P: Els materials amorfs poden conduir l'electricitat?
R: Tanmateix, hi ha excepcions, com alguns tipus de silici amorf que poden conduir l'electricitat en determinades condicions. Sí, les variants metàl·liques sí. Els metalls amorfs, també coneguts com a vidres metàl·liques, són bons conductors i alguns fins i tot són superconductors a baixa temperatura.
P: Els materials amorfs tenen defectes?
R: A diferència de les estructures cristal·lines on es poden classificar diversos tipus de defectes, els defectes de coordinació són l'únic tipus principal de defectes existents a les estructures amorfes. Un defecte de coordinació es defineix com un àtom que té una coordinació diferent en comparació amb els àtoms de tipus similar a l'estructura.
P: Per què els materials amorfs són trencadissos?
R: Els sòlids amorfs mostren una transició dúctil a trencadissa a mesura que augmenta l'estabilitat cinètica del vidre quiesc, la qual cosa condueix a una fallada del material controlada per l'aparició sobtada d'una banda de cisalla macroscòpica en protocols quasiestàtics.
P: Com afecta l'amorf a les propietats?
R: Aquestes són algunes de les propietats comunes dels polímers amorfs: presenten una resistència relativament baixa a la calor. Com que tenen una estructura molecular ordenada aleatòriament que no té un punt de fusió agut, es suavitzen gradualment a mesura que augmenta la temperatura. No són propensos a encongir-se a mesura que es refreden.
P: Quins són els materials amorfs presents?
R: Els materials amorfs són aquells que no tenen estructura de cristall detectable. Els materials de pel·lícula amorfa es poden formar mitjançant: La deposició d'un material "vidrós" natural com ara una composició de vidre. Deposició a baixes temperatures on els àtoms no tenen prou mobilitat per formar una estructura cristal·lina (extinció).
P: Quina diferència hi ha entre els materials cristal·lins i els no cristal·lins?
R: Els sòlids cristal·lins estan disposats en un patró regular, mentre que els sòlids amorfs no mostren una disposició regular. A causa d'aquesta disposició, els sòlids cristal·lins tendeixen a posseir l'ordre de curt abast i l'ordre de llarg abast, mentre que els sòlids amorfs només posseeixen un ordre d'abast més curt.